Camí de Cavalls EPIC 360

El 25, 26 i 27 de Setembre, amb l'Oriol Sentmartí sota el nom d'equip SATUAL - Viu Intensament vàrem disputar la Camí de Cavalls EPIC 360º en la modalitat Dualtrail.

 

La prova consistia en donar la volta a l'illa de Menorca. La catagoria que havíem escollit es tractava d'una duatló de 3 etapes amb una mitjana de 52,3km i 759m de desnivell per etapa. La primera i la tercera etapa la vàrem fer corrent, mentre que la segona etapa era amb BTT.

 

L'aventura ja va començar el dimecres 23 de Setembre, a les 22:30h embarcàvem al vaixell, allà vam conèixer a l'Albert i el Tete (Zipi Zape) amb qui vam fer molt bona amistat. A les 9:00h del dia 24 arribem a Menorca. Anem cap a l'hotel a allotjar-nos i a l'hora de dinar ens tornem a trobar amb l'altre equip, llavors vam anar a donar el volt i refrescar-nos una  mica a la platja abans d'anar cap al Briefing.


A la tarda tocava briefing de la cursa, preparar tot el material, planificar la ruta, repassar-ho tot un altre cop, sopar i dormir que ens tocava llevar-nos a les 5:45h del matí. . .


25 Setembre, 1ra Etapa

Son Xoriguer - Biniparratx, recorre el sud de Menorca, caracteritzat per dos elements principals: per una banda, les abundants platges de sorra fina i blanca rodejades de pinars, i per l’altra, els nombrosos i profunds barrancs que imprimeixen caràcter al seu relleu. Distància: 52,6 km // Desnivell acumulat: 637 m. 

 

Ens llevem a les 5:45, ho deixem tot preparat, esmorzem i anem a buscar el bus que ens portarà cap a la sortida. A les 7:45h arribem a la sortida, comencen els nervis, ens esperen 53km de TRAIL!!! Arrenca la cursa, les sensacions son molt bones, la motivació al 200%, el cap que diu que li cardi GAS i això fa que el ritme que agafem sigui força ràpid pels kilòmetres que hem de fer, ens posem a 5:30 - 5:50 min/km fins aproximadament el km 15 (segon avituallament) a partir d'aquí el ritme disminueix una mica i a les pujades més picades comencem a caminar per no sobrecarregar les cames, però tot i així seguim a un bon ritme i força endavant.

 

El km 27 aproximadament (3r avituallament) ens trobem amb la sortida dels de la cursa Experience que faran el mateix recorregut que nosaltres fins al final. Aquí parem una bona estona per recuperar-me una mica de les cames, sobretot del bessó esquerra que feia dues setmanes havia tingut un petit trencament i se'm ressentia una mica. Prèviament, abans de començar m'havia posat un tapping per aguantar-lo una mica però no va ser suficient i vaig decidir posar-me unes mitgetes compressives. Les dues setmanes anteriors també vaig patir molt de la "cintilla" però es va comportar i en cap moment em va molestar! 

Estàvem a la meitat de l'etapa, les forces em començaven a fallar, vàrem caminar uns 10 minuts pels voltants de la platja i poc a poc em vaig anar recuperant. Les següents pujades que anaven venint ja les fèiem totes caminant, a les baixades intentàvem córrer una mica però sense forçar massa. Una mica més tard, no se si per la cama que no anava gaire fina o pel cansament que ja portàvem, em vaig trobar amb una pedra al mig del camí i cossa al canto! el dit gros del peu esquerra semblava que esclatés, tot i així vaig intentar mantenir el ritme però quan portàvem la marató, els 42km vaig petar, el cap també fallava i no m'ajudava gens a tirar. 

 

Seguidament venia una pujada asfaltada força dura i dalt hi trobàvem el 4t i últim avituallament, a partir d'aquí va ser força complicat poder tornar a córrer, anava força coix, tant pel bessó com per l'ungla del peu i els últims 10km van ser una mica complicats de fer, per sort eren força plans i no tenien gaires complicacions. Finalment al cap de poc més de 8 hores creuàvem la línia de META!

Tocava dutxar-nos, dinar, visitar al podòleg, fer massatges, posar cremetes, prendre recuperadors (NUTRISENS SPORT) i avisar que ja havia arribat! Les sensacions no van ser gaire bones, per no dir gens, tenia la cama com una pedra, el bessó trinxat, el dit del peu amb un mal bastant serio, tot rallat vaig trucar a la meva xicota que no sabia pas com acabaria la cursa, ella amb paciència va intentar calmar-me, dir-me que demà tocava la prova que segurament m'aniria molt millor, que no pensés amb diumenge que ja ho arreglaríem, i que si vaig poder amb un paquet de galetes podria amb tot això i més! (una petita anècdota que podeu trobar explicada aquí la web). La resta del dia vaig estar per allà, intentant no menjar-me gaire el cap, xerrar amb uns, amb altres, preparar la tenda ja que aquella nit dormíem amb campaments, sopar i cap a dormir aviat que tornàvem a matinar.

 

 26 Setembre, 2na Etapa

Biniparratx – Fornells Els primers quilòmetres travessen el típic paisatge del llevant de Menorca, amb trams d’estret camí limitat a banda i banda per paret seca. La segona part transcorre pel Parc Natural de l’Albufera des Grau, l’espai natural més important de l’illa. Distància: 53,2 km // Desnivell acumulat: 695 m

 

Ens llevem amb les cames rebentades del dia anterior, tot i així tinc molt present que aquesta etapa ho vull donar tot (com les altres) i fer un bon resultat, em poso les mitgetes compressives des del principi per mirar si em podien ajudar a recuperar les cames, sobretot el bessó esquerra. Ho deixem tot preparat, esmorzem, anem a buscar les SATUAL's i comencem a tirar cap a la sortida que serà neutralitzada ja que els primers 8 kilòmetres es fan per asfalt i passant pel mig de Maó. Arrenca la cursa, tots junts a un ritme força suau, els primers metres deixem que ens passin alguns participants, anem per la meitat, tranquils i concentrats, intentant centrar el cap perquè ens ajudi a fer una bona etapa.

 

Aproximadament al km 6 ens intentem situar gairebé al capdavant del grup, es va accelerant el ritme i quan diuen JA! de seguida ens posem segons, darrera l'Arnau Julià i l'Albert Roca que son de la categoria Dualtrail Experience, van més frescos ja que van fer la meitat de quilòmetres que nosaltres però també estan molt més forts (els dos Campions del Món de Raids) i comencen a obrir més i més gas, deixem que marxin perquè no els podem pas seguir i nosaltres també comencem a deixar enrrere a tots els rivals de la nostra categoria. Vàrem compartir uns quants kilòmetres amb una altre parella que anaven a molt bon ritme però també era de l'altre categoria (Experience). Finalment varem optar per anar més tranquils i no carregar-nos massa que diumenge tocava una altre batalla força dura! Ara bé, sense encantar-nos i que no ens atrapés cap rival de la nostra categoria.

Durant tot el recorregut, trobàvem que les pujades eren molt tècniques i en alguns moments s'havia de baixar de la bici, el cansament del dia anterior no et deixava concentrar gaire, les baixades igual que les pujades però GAS avall! era un terreny per gaudir al més pur estil BTT, també és veritat que varem agafar força trams asfaltats que ens va anar molt bé per treure la tensió que ens provocaven les pujades i baixades tant tècniques i seguir avançant a bon ritme. El paisatge va canvir completament del primer dia, platges amb molta pedra, barrancs, terra vermella, tarreny molt dur, etc.

 

Als avituallaments paràvem poc, el que ens feia perdre una mica més de temps eren les tanques del bestiar que hi havia al mig del recorregut i en algunes fins hi tot havíem de baixar de la bici per poder-les passar. Finalment Primers a la nostra Categoria Dualtrail EPIC i els únics en baixar de les 4:00h.


*Per si algú té dubtes de quina SATUAL va millor, si la 27.5 o la 29, dir-vos que van guanyar les dues! jo amb la 29 i el meu company amb la 27.5!! #Justtogetcrazy :D

Un cop dutxats i instal·lats a l'hotel, ens anem a fer massatges a les cames i que el podòleg em tornes a foradar l'ungla del dit del peu per treure l'hematoma que s'havia tornat a fer. Les cames feien un mal de collons, la bici havia anat molt bé per recuperar-les una mica però quan es van tornar a refredar no podia ni caminar bé. Un altre cop "cagat" pel diumenge, sincerament no les tenia pas totes de poder acabar, sort que com divendres em van calmar una mica i tot parlant pel telèfon amb la meva xicota em va explicar de com em podia fer els tappings per intentar que les cames aguantessin. També vaig parlar amb l'Albert Pujol, per si em podia donar algun consell del que podia fer i la veritat que em va anar de collons també!

 

27 Setembre, 3ra i última Etapa 

Fornells – Ciutadella Una etapa de grans contrasts de paisatge i de relleu, amb paisatges de gran caràcter i un litoral salvatge vigilat solament per dos fars solitaris: Cavalleria i Punta Nati. Probablement l’etapa més exigent i captivadora de la Camí de Cavalls Epic 360º. Distància: 51,2 km // Desnivell acumulat: 944 m. Finalment la van escurçar i van sortir 47,1km.

 

Em llevo ven d'hora per posar-me els tappings que m'havia dit que em fes la Sara, no se ven be perquè però tenia bones vibracions i vaig pensar que seria un gran dia i així ho vaig destacar a les XXSS. Estava més nerviosos pel resultat de les eleccions del Parlament de Catalunya que per la pròpia cursa.  


Arrenquem la cursa al voltant de les 8:15, el ritme com tothom és molt suau, amb molta tranquil·litat i sense cap pressa perquè sabíem que era la última etapa i la que es presentava més dura. Els primers kilòmetres van ser força "plans" però mica en mica es va anar emprenyant el terreny.

 

Les cames les tenia mortes des del kilòmetre 0, o sigui que vaig tenir  que tirar amb el cap, saber escoltar el cor i posar-hi dos collons en seguir endavant! Sabia que seria dur però si ho era per mi, pels altres també. La cursa s'havia d'acabar si o si, no em vaig plantejar en cap moment en plegar, tot i que el primer dia no ho tenia gaire clar sincerament i us haig de confessar que el primer dia si que em va voltar pel cap però no se ven bé que va fer que l'últim dia tornés a estar motivat al 100% i tenia la certesa que creuaríem la META! 

Seguíem a un ritme "tron-tron" tota l'estona fins el kilòmetre 20 més o menys, del 20 al 25 va ser molt dur, recordo que les cames feien molt mal però mentre corria els hi deia: "Vosaltres mateixes, si feu mal les que patireu sereu vosaltres". 

 

El km 30 vaig petar de cap, se'm va enfosquir tot, no veia res clar, faltaven 17km per meta. Al cap de poc vàrem arribar a l'últim avituallament, això deia: 15km per la meta! però era el tros més complicat de tots. El briefing ens van dir que veuríem un far i que aquest far no arribava mai.. ja t'ho juro! aquests últims 15km van ser un drama, el far feia molta estona que el veiem però no en hi acostàvem mai!

 

El terreny era molt tècnic, entrebancades per tot arreu, córrer ja ni m'ho havia plantejat, només volia arribar. Aquests últims kilòmetres no passava el temps, anava molt lent, el company era molt més àgil que jo aquí però no tenia collons de seguir-lo. 

En definitiva, se'm va fer etern i com que el cap no anava gens i ho veia tot negre, et venen pensaments que diuen aviam què és el que trobo en fer aquestes coses i si val la pena patir tant i seguir fent tot això. Doncs sincerament no se pas què hi trobo, però veig que s'ha convertit en una necessitat. L'esport en aquestes competicions et posa en situacions molt dures, fa que hi tinguis que ficar un bon parell de collons/ovaris fen-te créixer com a persona, t'ajuda a tenir més esperit de superació, conèixer gent fantàstica i fas molts grans amics. El fet d'aconseguir un repte així et dona una sensació de plaer i satisfacció que no el pots trobar amb cap altre cosa i el que més m'agrada és que et fa viure la vida intensament! Si llavors ets capaç de relacionar l'esforç que fas en aquest tipus de proves a la vida diària, aconseguiràs fer tot el que et proposes.

 

Un cop feta aquesta reflexió, dir-vos que al cap de poc més de 8:10h vàrem creuar META!!

Gràcies a totes les persones i espònsors que confieu en mi i les que no també, perquè el que més m'agrada és aconseguir fer allò que les altres persones diuen que no soc capaç de fer! Pensant ja amb la pròxima aventura, aviam si aviat ho puc confirmar :)

 

Notes: La frase "un paquet de galetes podrà amb tu?" la vaig tenir sempre present, va ser la gasolina de reserva que posava en els moments més crítics i m'ajudava a tirar endavant. També vaig tenir al cap unes paraules que em va dir el meu amic Albert Bosch "el dolor és inevitable però el patiment és opcional", creieu-me que és ven cert. I com diu la meva avia: "S'ha de resistir, ànims i endavant". 

Xarxes Socials:



SUPPORT:

INSTITUTION:

BIKE:

SPORTS CENTER:


NUTRITION:

HEALTH CARE:




PADRÍ Solidària Tracks de Guilla (Pepinos BTT):

CALENDAR:


hola@rogertuneu.com